Apropiació indeguda

En una societat familiar dedicada a la comercialització de calçat i altres productes, el pare i els seus tres fills són socis i administradors. A causa del deteriorament cognitiu del pare, el demandat va assumir l'administració exclusiva de l'empresa del 2006 al 2015. En aquest moment, mantenia una doble comptabilitat amb el coneixement i consentiment dels seus germans, registrant només parcialment els ingressos oficials i mantenint l'excedent en una caixa forta per fer pagaments en efectiu als proveïdors i altres despeses sense factura. No es va declarar una quantitat significativa d'euros en ingressos, que també van generar beneficis no declarats.

Posteriorment, els altres dos germans el van acusar de delicte d'apropiació indeguda i delicte societari, però l'Audiència Provincial el va absoldre, ja que no es va demostrar que s'apropiés d'aquests beneficis per al seu ús personal, donat que no hi havia proves d'un augment injustificat del seu patrimoni. Els dos germans interposen recurs d'apel·lació al·legant error en la valoració de les proves i sol·licitant la nul·litat de la sentència i un nou judici. El Ministeri Fiscal es va adherir a aquest recurs.

El Tribunal Superior de Justícia desestima el recurs i confirma la sentència de l'Audiència Provincial, argumentant que no s'ha demostrat que l'acusat s'hagués apropiat dels fons o que hagués falsificat documents comptables en perjudici de l'empresa o dels seus socis. Per al Tribunal, segons la Llei d'Enjudiciament Criminal i la jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, un acusat absolt en primera instància per error en la valoració de les proves no pot ser condemnat sense una justificació clara d'insuficiència o falta de racionalitat en la motivació fàctica de la sentència, cosa que no ocorre en aquest cas.

Assenyala que, tot i que l'acusat era l'administrador de fet, els seus germans coneixien i aprovaven la pràctica de la doble comptabilitat, la qual cosa implica que no podien ignorar la destinació dels ingressos no declarats. A més, no s'ha acreditat que els fons fossin destinats a finalitats diferents de les despeses de l'empresa o al pagament de prestacions als socis.