Arrendaments urbans

El Tribunal Suprem s'ha pronunciat sobre la pròrroga extraordinària dels contractes de lloguer d'habitatges, una mesura que es va aprovar durant la pandèmia per donar més temps als llogaters abans que hagin d'abandonar la casa. En aquest cas, el contracte de lloguer es va signar el 2016 i, després de la durada inicial de 3 anys, la propietària va informar els llogaters que el contracte acabava, però els va oferir la pròrroga extraordinària de 6 mesos permesa per la llei especial aprovada pel Govern.

L'important és saber si aquesta pròrroga podria ser aplicada per la propietària pel seu compte, sense que els llogaters ho sol·licitessin expressament, i què passava si els llogaters no deien res després de rebre la comunicació. Els inquilins van recórrer dient que la llei exigeix que siguin ells qui sol·licitin la pròrroga, però el Tribunal Suprem ha dit que, tot i que la norma exigeix aquesta sol·licitud, si els inquilins no responen i no s'oposen, es pot entendre que accepten la pròrroga tàcitament, és a dir, pel seu silenci i comportament.

Ara bé, el Tribunal aclareix que la pròrroga no s'aplica automàticament: és necessari que els llogaters l'acceptin, encara que sigui tàcitament. A més, la comunicació de la propietària no equival a una pròrroga automàtica, perquè ja havia dit clarament que no volia continuar amb el contracte més enllà de la pròrroga. Per tot això, el Tribunal Suprem confirma que el silenci de l'inquilí pot ser vàlid com a acceptació de la pròrroga extraordinària, però no n'hi ha prou que l'arrendador ho comuniqui pel seu compte.