Potestat parental
Indemnització a un pare de fet, contra el progenitor biològic, després de la mort accidental d'un jove
Després de la mort d'un jove en un accident de trànsit (atropellament), es planteja la qüestió de qui té dret a la condició de perjudicat a l'efecte de pagar la indemnització corresponent, com a progenitor ascendent patern, si al pare biològic o amb qui s'havia casat la mare en un segon matrimoni.
En ambdós casos, la demanda del pare de fet té èxit contra la del pare biològic, i el Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació.
El dret a la indemnització es reconeix a la persona perjudicada per analogia que, de fet i de forma continuada, exerceix les funcions de l'ascendent progenitor (és a dir, les inherents a la pàtria potestat), consistents en vetllar pels fills, conviure amb ells, alimentar-los, educar-los i proporcionar-los una formació integral, no per inexistència del progenitor, sinó per incompliment d'aquest. El reconeixement del dret del perjudicat funcional o per analogia requereix que el progenitor incompleixi els seus deures legals (que deixi de donar suport econòmic i emocional), fins al punt que amb això desaparegui el vincle afectiu, i, correlativament, que sigui la persona que exerceixi les funcions del progenitor incomplidor en lloc d'aquest últim qui, amb la seva conducta continuada, cobreixi les necessitats econòmiques i emocionals de la víctima fins a la seva mort, generant així aquell vincle afectiu sense el qual no es pot reconèixer cap dany a compensar.
Atès que el perjudicat per analogia ocupa la posició del perjudicat incomplidor, la condició de perjudicat d'un (el primer) exclou la de l'altre.
En el cas, consta que l'apel·lant va descuidar absolutament les seves obligacions envers els seus fills, inclòs el que més tard va morir, almenys des de la separació matrimonial, ja que gairebé no mantenia contacte amb ells, no es preocupava de la seva educació i desenvolupament, ni els proporcionava el necessari, des del punt de vista econòmic, per cobrir les seves necessitats més bàsiques. Va ser la demandant, nova parella de la mare, davant l'incompliment del pare biològic, qui des de l'inici de la convivència amb la mare i els dos fills del matrimoni en custòdia materna (quan el que després va morir tenia 13 anys) es va encarregar de cobrir totes les seves necessitats, tant materialment com emocional, generant un vincle afectiu entre ell i els fills similar al que es pot presumir que existeix entre un pare legal (biològic o adoptiu) i els seus fills, quan no hi ha desafecció motivada perquè el primer no exerceix les seves funcions com a tal.
En situacions de conflicte entre pares en l'exercici de la pàtria potestat, els nostres professionals podran prestar un adequat assessorament i defensa dels seus interessos i els dels vostres fills.